La proposta és individual i de presentació voluntària,
però el teu treball ha de ser el resultat d’una cerca, de l’anàlisi de
lectures, del recull de dades i d’una reflexió personal sobre un tema concret: L’herència de la cultura clàssica.
Continguts
La cultura que van crear el antics grecs i romans és un
dels grans patrimonis de la humanitat i la base de la nostra cultura occidental.
Cal que revisis que han aportat els grecs i els romans a la nostra cultura per
poder fer aquest treball.
A l’índex ha
de constar cadascuna de les parts del treball, dels seus apartats i
subapartats, amb la numeració assignada. També s’hi ha d’indicar el número de
la pàgina on es pot trobar cada apartat.
Correcció del treball. Deixar els marges necessaris; Utilitzar subratllats,
espais, sagnats de text, dibuixos, gràfics... Posar una portada. Revisar
la webgrafia i bibliografia. Tenir cura de l’ortografia i la correcció
sintàctica.
A les últimes pàgines del treball hi hauràs d’afegir un full on consti la relació dels
llibres i/o webs que has consultat per elaborar-lo. En l'avaluació tindré en
compte la teva autoavaluació: posa al final del treball aquesta rúbrica fent constar la teva valoració.
La cultura creada pels antics
grecs i romans és un dels grans patrimonis de la humanitat i la base de la
nostra cultura occidental.
A Roma, les seves construccions arquitectòniques, les
obres d'enginyeria, la concepció urbanística, les lleis, les formes d'oci i,
sobretot, la llengua són un llegat primordial per a tots els pobles que en van
rebre la seva influència. Comprova-ho amb els enllaços següents:
L'any 27 aC Octavi August, que va ser nomenat pel
Senat emperador de Roma. Concentrava tots els poders civils i militars en la
seva persona ajudat per funcionaris. Entre el S VI-II dC, Roma va conquerir
amplis territoris al voltant del Mediterrani i formà un gran Imperi.
A partir del segle III, l'Imperi Romà entrà en crisi
per un seguit de causes: les fronteres van esdevenir insegures pels atacs dels pobles germànics (bàrbars), l'autoritat
imperial es va afeblir degut a casos de corrupció política i per revoltes
militars. També van haver-hi, dificultats econòmiques: l’atur de les conquestes
ja va fer baixar la producció agrícola i minera, el comerç i l’artesania es va
estancar i els habitants de l’imperi es van empobrir. L'any 395, l'Imperi es va
dividir en dos: Orient i Occident.
Els pobles bàrbars (sueus, vàndals, alans...) es van
anar instal·lant a la zona d’Occident i van crear regnes independents. Se’ls
denominava bàrbars perquè no tenien institucions polítiques rellevants, ni tenien
escriptura, tampoc edificaven ciutats, ni utilitzaven moneda. Eren seminòmades
però coneixen molt bé la metal·lúrgia del ferro i fabricaven armes de bona
qualitat. El cristianisme, que s'havia anat estenent per l'Imperi va
esdevenir religió oficial l'any 380 amb l'emperador Teodosi.
Segons els historiadors era la fi de l’antiguitat
i començava l’edat mitjana.
El matídel 24 d'agost79dC, Plinoel Jovedescriu en una carta l'erupció del volcà del Vesubi que va destruir la ciutat de Pompeia així:
"Un núvol fosc iterrible, meandresestripatsper espurnes defoc, va obrir les sevesportesen gransespurnesde foc, que erencom raigs, peròencaramés extensa... Pocdesprésel núvolva descendir a laterraiva cobrir elmar... Va caurela nit, nocom quan nohi ha llunao el celestà ennuvolat, sinóquans'està en unahabitaciótancada i s'han apagat elsllums... Sense escoltarelslamentsde lesdones, elscrits delsnens, el clam delshomes... Va reaparèixeruna feble resplendorque no la veus de dia: era l'aproximació delfoc"
Pompeia és Patrimoni de la Humanitat per ser testimoni de la societat i de la vida quotidiana en
un moment precís del passat, i no té equivalent enlloc del món. Fes una visita a la ciutat amb el vídeo que us proposo.
Entre el S VI-II dC, Roma va conquerir amplis
territoris al voltant del Mediterrani i formà un gran Imperi. La presència
romana a Hispània (S III-V) es va iniciar amb el desembarcament a Empúries. Durant
aquest període Hispània va ser dividida en províncies. El territori de
Catalunya formava part de la Tarraconensis. L'augment de les seves riqueses i
un nombrós exèrcit facilitaren aquestes conquestes.
Durant la monarquia els dos grups socials eren els
patricis i els plebeus. Només els primers tenien drets polítics (ciutadans) Les
dones, els estrangers, els lliberts i els esclaus no tenien drets (no-ciutadans).
Però l'any 509 una revolta va destituir la monarquia i proclamà la República.
Veiem aquest vídeo la continuació de la història de Roma.
Al II mil·lenni aC, la península Itàlica era habitada per
diversos pobles (llatins, etruscs, grecs...). Els llatins s'agruparen en una
zona estratègica, al mont Palatí i al voltant del riu Tíber, i hi van fundar la
ciutat de Roma. Però la llegenda ens explica una altra “història” sobre la
creació de Roma, vegem i compartim el vídeo per entendre com grecs, etruscos i
romans es van succeir històricament:
En els inicis, Roma era una monarquia, i el rei tenia
tots els poders i governava amb l'ajuda d'un Senat de patricis (membres de
grans famílies aristocràtiques). Sota la influència etrusca la ciutat de Roma
es van engrandir s’hi van construir les grans infraestructures: ponts,
aqüeductes, clavegueram i les muralles al voltant del set turons, però
l'agricultura i la ramaderia eren encara la base de l'economia, però nombrosos
artesans i comerciants es van establir a la ciutat.
Durant la primera meitat del I
mil·lenni a.C. van arribar a les costes de la Península Ibèrica alguns pobles
mediterranis: fenicis, grecs i cartaginesos i van fundar factories comercials i colònies. En aquesta
època la Península Ibèrica estava dividida en dues grans àrees culturals: la
ibèrica i la cèltica.
Els ibers ocupaven les terres de
l'est i del sud peninsular, vivien de l'agricultura i la ramaderia, coneixien
la metal·lúrgia, elaboraven ceràmiques i teixits, encunyaven moneda i tenien
una escriptura pròpia.
Els celtes habitaven el centre, l'oest i el nord. Tenien una economia
més rudimentària; vivien de l'agricultura i la ramaderia, coneixien la
metal·lúrgia però no feien servir moneda ni tenien escriptura.
Mira aquest interessant vídeo per fer un viatge al temps dels ibers:
Al segle V aC Atenes es va convertir
en una democràciaen la qual
tots els ciutadans participaven
en la política i estaven protegits per les lleis. La democràcia atenesa era,
però, molt limitada perquè només els ciutadans tenien drets polítics. A canvi,
havien de defensar la polis i pagar impostos. Però ni les dones, ni els metecs, ni els
esclaus eren considerats ciutadans i no tenien drets socials ni polítics. Pèricles va ser el
gran defensor de la democràcia atenesa.
Fes un salt a Grècia i intenta posar-te en la pell dels no ciutadans amb aquesta activitat que trobaràs al dossier:
a)Si fos ciutadà, m’agradaria viure a la Grècia
clàssica perquè...
b)Si fos ciutadà, no m’agradaria viure a la Grècia
clàssica perquè...
c)Si fos esclau, m’agradaria viure a la Grècia
clàssica perquè...
d)Si fos esclau, no m’agradaria viure a la Grècia
clàssica perquè...
e)Si fos dona, m’agradaria viure a la Grècia clàssica
perquè...
f)Si fos dona, no m’agradaria
viure a la Grècia clàssica
perquè...
g)Si fos estranger, m’agradaria viure a la Grècia clàssica
perquè...
h)Si fos estranger, no m’agradaria
viure a la Grècia clàssica
perquè...
Els ciutadans participaven en les institucions amb diferents funcions . Ordena la informació en aquesta graella, tot seguint la lectura del dossier.
Institució
Funció
Components
Si els segles VII i VI aC van ser de
supremacia de la polis d'Esparta, el S V aC ho va ser de l’esplendor d'Atenes,
ja que va vèncer als perses en les Guerres
Mèdiques i va crear la Lliga de Delos, una associació de polis que
recaptava impostos per mantenir una flota de guerra, que Atenes va utilitzar
per dominar altres polis. Però les polis dominades no van tardar a rebel·lar-se
contra Atenes i això va donar lloc a les Guerres
del Peloponès que va significar la fi del domini d'Atenes
sobre Grècia.
Mira aquest interessant vídeo de 45’ La
Atenas de Pericles: arquitectura y democracia.